Entrevista

El bebé que plora invita els xics a cuidar-lo i calmar el seu plor

Bebé

“Sempre escolte: Jugarem a pares i mares. Però jo no veig molts pares, la veritat!”

 


Abans de res, et donem la benvinguda a la nostra revista. Dis-nos, quan vas començar a notar que no tenies pares?

Porte temps preocupada amb açò. Sóc una xiqueta, per cert. Sempre em cuida Rebeca, i molt bé. És molt afectuosa, em dóna de menjar, em canvia de roba i em passeja. Moltes vegades vénen les seues amigues amb més bebés i ens ho passem de meravella. Però ens crida l’atenció les poques vegades que ens cuiden xics. On està el seu germà Maure? Abans també em passejava Maure!

Abans? Què vols dir?

Quan Maure era més xicotet jugava amb mi. Amb dos o tres anys. Però segons creixia li arribaven comentaris sobre la seua sexualitat. I va deixar d’agafar-me si ens veia algú. Moltes vegades escoltem parlar del problema que tenen les dones, que porten tot el pes de la criança. Però quan un xiquet menut juga amb nosaltres, sempre li diuen que això és cosa de xiques, que només les xiquetes juguen amb bebés. Serà possible? De què tenen tanta por? M’agradaria parlar i dir: “si el teu fill no pot jugar amb mi, esperes que algun dia siga un bon pare?” Però m’he de contindre, clar… Imagina’t l’esglai que els donaria.

 

img_5120-blanco

De veritat penseu que tenen relació els jocs d’ara amb el seu paper a casa quan cresquen?

Ho tenim claríssim, sí. Els xiquets i les xiquetes no naixen tan diferents. Però aconseguim que ho siguen. Les diferències de gènere que hui coneixem es van creant i exagerant mentres creixen, però per culpa d’eixos missatges que els arriben del món adult, dels mitjans de comunicació, de la manera de presentar-los els joguets…

Quina solució proposeu?

Almenys, reflexionar sobre açò. Creiem que els donem el que necessiten com a xiquets o xiquetes, però el que fem és limitar la seua capacitat d’elecció i d’aprenentatge. Les xiquetes cuidar i cuinar. Els xiquets explorar i construir. I volem que siguen hòmens i dones amb igualtat d’opcions? En fi…Necessitem xiquetes conscients del fet que poden fer qualsevol cosa, a més de maquillar-se i cuinar. I xiquets que puguen expressar els seus sentiments i cuidar.

Bé, ha sigut un plaer parlar amb tu. Esperem que qui ens llija, reflexione sobre el tema.

Gràcies a la vostra revista. Ara me’n vaig, que m’he fet pipí damunt i Rebeca m’haurà de canviar. Encara que Maure ix abans de l’escola. A vore si hui també m’agafa una estona.


 

“M’agradaria parlar i dir: si el teu fill no pot jugar amb mi, esperes que algun dia siga un bon pare?”

 


 

img_5130