Entrevista

El joguet destapa la veritat: als xics també els agraden els cavallets

“Galoparé fins a un màgic món on els xics també juguen amb mi”

 


Bon dia, cavallet. Estàvem parlant de les teues últimes declaracions sobre els xics.

Hola, vos conte. És important que se sàpia. Als xics els agrada jugar amb mi. Tinc proves, açò no és una declaració falsa per a aconseguir atenció pública. No busque la fama, només vull que se sàpia la veritat. Un grup de xics juga amb mi totes les vesprades i els agrada.

Per què no anàvem a creure’t?

Bo, ja saps, sóc un unicorn amb pèl rosa i viu en un món de fantasia, on tot és dolç i lluminós. Es creu que estos escenaris són només per a xiques, però Pau, Robert i Ximo també em fan cavalcar per ells. Els té igual que els diguen que sóc per a xiques i, sincerament, és gratificant. M’agrada que els tinga igual perquè en realitat per a ells no és un insult. Ser xica no suposa ser menys, en cap sentit.

img_5216


 

“No busque la fama, només vull que se sàpia la veritat. Un grup de xics juga amb mi totes les vesprades i els agrada”

 


Creus que tots els joguets tenen tan marcat el gènere?

Els kits de construcció, els vehicles, els jocs de taula i científics, els animals com jo o els instruments musicals, per exemple, se suposa que estem fets per a fomentar la creativitat sense distingir el sexe de qui juga amb ells. Però acaben etiquetant-nos també, a través de la temàtica o del color de l’embalatge. Fins i tot un patinet, un objecte tan unisex, es tria blau o rosa.

També creus que el sexisme s’aprén jugant? I, si és així, té solució?

Igual que un joc de construcción en potencia la motricitat fina, els joguets reciclats els acosten al medi ambient, els joguets de diferents parts del món els ensenyen la diversitat, els joguets no violents els ensenyen a resoldre conflictes… Amb joguets i jocs sexistes interioritzen estereotips i  la discriminació de gènere.

Si recolzem els seus gustos espontanis, qualssevol que en siguen siguen, reforçarem valors com la igualtat, la cooperació igualitària o l’empatia. I els estem dient que els volem tal com són, per areforçar-ne l’autoestima. Pau, Robert i Ximo són un cas poc habitual de xics que no necessiten fer coses “de valent” per a sentir-se valorats.

Sóc optimista. Sé que algun dia galoparé per un món màgic on els xics no s’amaguen per a jugar amb mi.