Consells

Els consells de l’osset de peluix per a regalar igualtat

Ja sabem que el millor joguet és aquell que ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat, per a obrir la porta a un món de possibilitats per a explorar, conéixer-se i somiar. Estan aprenent tot sobre la vida! Ací van alguns consells perquè juguen i visquen en igualtat.

No vull dir-te quins joguets comprar, perquè no conec els seus gustos, però sí et done pistes per a començar a pensar d’una altra forma sobre els joguets.

 

Regla número u. La més important de totes. Desterra l’expressió “això és de xics / això és de xiques”


Quan ens suggerisquen o mostren interés per algun joc o joguet, simplement mostrem acceptació. Que Maria vol un camió?, bé. Que Àngel es demana un secador?, bé. Amb açò els transmetem confiança en el seu propi criteri, per a reforçar-los autoestima. I és una forma de dir: et vull per ser tu, no perquè t’adaptes a la societat. Sigues com sigues, eres important.

Quants menys anys tinguen, més fàcil serà. Hauràs notat, com jo, que els xiquets i xiquetes comencen jugant per igual amb camions, bebés, cuinetes, blocs de construcció, pilotes o maquillatge de cos. Eixa és la idea, que continuen així.

Quan creixen van sent més sensibles als missatges sexistes del món adult. Però no està tot perdut. Seguim…

 

Sigues rebel. Porta les xiques al corredor blau i els xics al rosa


Encara que no ens hagen demanat cap joguet “de l’altre sexe”, no sobra fer un passeig per eixe altre corredor, mirar les altres pàgines dels catàlegs i anar comentant les opcions que veiem, què fan, com es juga amb això… Per descomptat, hem de mostrar una actitud oberta a qualsevol opció, mostrar normalitat. A vegades només ens demanen els joguets “que els toca”, simplement perquè no han vist bé altres opcions. O perquè han interioritzat que no són coses que els corresponguen. Xiques, al corredor de les aventures. Xics, al corredor rosa. A vore què hi descobrim!

 

Basa’t en la seua edat i les seues aficions, no en el seu sexe


Quan hem de regalar a algú, la primera cosa que ens preguntem és si és xiquet o xiqueta. I acabem comprant una nina per a ella i un altre baló per a ell. Si et fixes en l’edat i, sobretot, en les aficions de qui ho va a rebre i les portes que li obriràs, sorgiran idees noves. Per exemple, una persona de 5 anys a la qual li encanta la música: un piano. Una persona de 9 anys que està fascinada per l’espai: un telescopi. Una persona de 3 anys que no para d’amagar-se: una llanterna. Veritat que no importa si són xics o xiques?

 

Tria l’opció neutra


Insistisc: intentem fugir del tot rosa per a ella i del tot blau per a ell. Sobretot en joguets que haurien de ser totalment unisex. Encara com que hi ha més colors. Per què no triem els patins grocs? O el passejador verd? O el mercadet de fusta?… O l’osset de peluix marró?

 

Debat en família


Mentres veiem els anuncis, podem llançar preguntes a l’aire: algú sap per què tots els anuncis de bebés es dirigixen a xiques? Creieu que a les xiques només els agrada el rosa? Per què les figures d’acció són quasi sempre masculines? Els xics no saben cuinar o què? No existeixen les súperheroïnes?

 

Intenta que hi haja presència de personatges femenins en els jocs “masculins”. I personatges masculins en els jocs “d’elles”


Un primer pas pot ser acceptar que hi haja una dona en el seu esquadró de combat. O que en la reunió de les nines es presente un templat company. Si en els jocs que els agraden hi ha eixa opció, que no els falte. Per descomptat, també ajuda que el pare jugue a cuinar i que la mare pilote la nau espacial.

 

Busca algun joc en el qual puguen participar xiquets i xiquetes per igual


Si ja s’han acostumat que el món es dividix en coses de xics i xiques, de moment que tinguen opcions en les quals és fàcil jugar mesclant-se. Poden ser jocs de taula, jocs de naturalesa, esports, o jocs d’imitació (ull als colors i a les temàtiques, com comentava abans). Mai oblidaré aquell xic, Miquel, que no volia xutar una pilota perquè era rosa. Em va fer pensar.

 

Atenció amb la imatge que donen els joguets sobre el cos de la dona i de l’home


Sí, em referisc a les mesures impossibles de la cintura de les nines o dels braços dels ninos. Si no pots evitar eixos joguets, almenys parla sobre el tema. Que vegen evident que això no és el normal. Cuida l’autoestima de la teua filla o fill!

 

El teu fill o filla ja ha fet la llista de regals i no tens molt de marge. I ara que la revises et pareix tot massa sexista


Sempre hi ha marge d’actuació. I es pot anar a poc a poc. Si és un xic, per exemple, i ha demanat un nino d’acció, aprofitant que hi ha mil models, tria el que en compte de la competitivitat premie la cooperació. Un escalador necessita tot un equip per a les seues expedicions. I un bomber mai actua a soles. Per a elles, en compte de triar tots els tipus de princeses possibles, per què no una gimnasta o una exploradora? O, millor encara…, per què no una superheroïna?

 

Encara que després de tant de consell, he de confessar una cosa. En realitat el que cal fer per a evitar la discriminació de gènere és NO FER RES. Seriosament, des del principi, tu no faces res, i voràs. Sense la intervenció adulta, amb els seus prejuís i normes socials, la infància creixeria com és: saludable, divertida i en igualtat. A vore si aprenem. 😉