Entrevista

La nina rossa confessa que vol jugar també “com els xics”

“Vull eixir de casa, escalar muntanyes, navegar en un vaixell pirata i conquerir altres mons”

 


Hola Nina Rossa. Portes anys combinant models i cuidant les teues mascotes i fent fest
es amb les teues amigues. Com és possible que t’hages cansat d’una vida així?

M’alegra que em faces eixa pregunta. Abans de res t’aclariré que m’encanten els meus vestits i adore les meues mascotes. El que no em pareix bé és que em releguen a les tasques domèstiques. A penes isc de casa! Fa dos anys que em van comprar com a regal per a Marta, una xiqueta encantadora. Bé, en l’habitació del costat dorm el seu germà Pau i té tots eixos escenaris al·lucinants d’aventures i risc i construccions… I a Marta i a mi ens tenen prohibit l’accés a eixos jocs perquè som xiques. T’ho pots creure?

Marta vol explorar l’espai? 

Clar! Jo ho vaig descobrir gràcies a ella, que a vegades aguaita a vore el seu germà. En el meu cas, com en els catàlegs i en els corredors de les botigues ens separen (ja saps, en el costat rosa), la veritat és que a penes puc vore els herois d’acció, els jocs de construcció, les naus espacials… Però és un món fascinant. Per què no podem Marta i jo disfrutar-ho també?

Estàs dient que els joguets no haurien de ser per a xics o per a xiques? 

Exacte. Qui ha decidit això? Marta pujava als arbres millor que molts dels seus amics, botava, corria…, però un dia la societat va decidir que els seus jocs havien de ser relaxats i de color pastís. Ens encanta el rosa, però també el verd, el blau, el taronja…, en fi, tot l’arc de Sant Martí.


 

“Podria tindre un doctorat en biofísica, però ningú em pregunta sobre la meua carrera”

 



img_5185
Hi ha qui diu que les xiques no esteu programades per a activitats de risc.

Això ho dirà algú que no ha vist Marta en acció. El pitjor és que a poc a poc va conformant-se amb el seu paper de “xica” i cada vegada intenta menys entrar en el món de l’audàcia, la creativitat, el lideratge… No vull que cresca pensant que el seu únic paper en la societat és estar guapa i cuidar dels altres. Mira’m a mi, podria tindre un doctorat en biofísica, però ningú em pregunta sobre la meua carrera. Només es fixen en el meu aspecte, que és magnífic, ho sé, però en fi…, no m’has vist escalant. Ja!

Per a acabar, vols enviar un missatge a la gent que ens llig?

Sí, gràcies. M’agradaria que pensen sobre el joc. El joc és un poderós instrument educatiu. El més poderós! Els jocs d’ara és el que estan aprenent per a viure demà. Si volem una societat amb igualtat de gènere, pensem: per on hem de començar a ser iguals?