Entrevista

La pilota de futbol que reclama un lloc en el corredor rosa de joguets

“Les xiques també tenen peus. I eixe és l’únic requisit per a xutar-me”

 


Bé, coneixem la teua trajectòria com un dels objectes més valorats pels xiquets, la pilota de futbol. Per què ha començat esta reivindicació?

Voràs, portava tota la vida pensant que jo era un joc de xics. A pesar de la meua gran presència en els parcs, en les cases, fins i tot en els mitjans de comunicació…, sempre m’han associat al món masculí. Però les xiques també tenen cames, no? Després saben xutar una pilota, regatejar, donar tocs, tirar de cap… Almenys, les que ho han pogut provar. Per què no els deixen practicar? Tu ho saps? Ningú ho entén, ningú m’ho ha sabut explicar.

Vols dir que és un mite això de que les xiques no volen jugar al futbol?

L’altre dia descansava en la meua estanteria de la jogueteria. Una xiqueta d’uns 7 anys, em va agafar i es va posar a jugar. Anava amb el seu pare i van estar una estona mirant-me, fent passes…, disfrutaven un muntó. Llavors ella li va dir que em volia de regal de Nadal. I el pare es va estranyar i li va preguntar si no preferia algún joc de xiques. I se la va portar a vore nines. Per què? No podia demanar-se una pilota per a Nadal perquè era un joc de xics! Però ella estava jugant i és una xica! Jugaven pare i filla, xic i xica!

Es repetix molt esta escena?

Per desgràcia, sí. Els meus companys, els altres balons, i jo ho parlem sovint. Quan són bebés no té tanta importància a quins jocs juguen, però arriba un moment crucial en què una xiqueta demana alguna cosa que no correspon al seu sexe i li diuen per primera vegada: “això no és un joc per a xiques”. Què passaria si ningú diguera això, mai més? Com seria el món si cada xiqueta i cada xiquet jugaren sense eixos prejuís que van aprenent quan creixen?

Conta’ns, què passaria?

Passaria que creixerien en igualtat. I a més, amb més autoestima, amb més seguretat i disfrutant molt més del joc i de la vida. Aprendrien a ser persones adultes capaces de tot. Les coses positives que li veiem a cada gènere s’unirien en totes les persones, en tots els hòmens i totes les dones: l’audàcia i la sensibilitat; la capacitat de lideratge i l’empatia; l’atenció a les tasques d’atenció i la possibilitat d’aventura. Tot!


 

“Arriba un moment crucial en què una xiqueta demana alguna cosa que no correspon al seu sexe i li diuen per primera vegada: això no és un joc per a xiques”

 


Tens molta raó, però no pareix fàcil canviar tota una societat, no?

Com tots els canvis, porten el seu temps. Però els grans canvis comencen en algun moment. I si enguany ens proposem un xicotet objectiu, encara que siga un? Revisem la llista de regals i que no tot siga sexista. No és tan difícil. Provem?